PAC3

Catalan Version

PAC3

Manifest col·lectiu: Art, Investigació i Ciutadania

1. Introducció

Som artistes, investigadors i ciutadans compromesos amb el poder transformador de l’art. Entenem la investigació artística com una eina per observar, qüestionar i intervenir en la realitat, sempre des d’un posicionament ètic i polític. Aquest manifest reflecteix el nostre compromís amb una pràctica artística que prioritzi el bé comú, la co-creació i l’impacte social positiu.

2. Llibertat i responsabilitat en la investigació artística

Defensem la llibertat com a principi fonamental de la investigació artística. No obstant això, reconeixem que aquesta llibertat està condicionada per les estructures de poder, els mecanismes de finançament i els interessos institucionals.
Exemple: El col·lectiu Basurama, amb el seu projecte Acció Barna sobre ruedas, demostra com l’autofinançament i l’ús de materials reciclats poden ser eines d’independència per al desenvolupament d’accions artístiques crítiques. Aquesta acció, centrada en la mobilitat sostenible i la reutilització creativa, posa en evidència les tensions entre consumisme i sostenibilitat.
Reclamem models de finançament ètic que no comprometin els valors de la pràctica artística i fomentin l’experimentació i la reflexió crítica.

3. Co-creació i democratització del procés artístic

La investigació artística no és només un procés individual, sinó una oportunitat per obrir espais de col·laboració horitzontal amb la ciutadania. La co-creació implica reconèixer les veus diverses i eliminar barreres entre creadors i públics.
Exemple: En el marc de la plataforma SUBTRAMAS, es promou la producció audiovisual col·laborativa com a eina per generar narratives que reflecteixin les realitats i les lluites comunitàries. Aquest enfocament aposta per una democratització dels mitjans de producció cultural i per un aprenentatge mutu.
També cal destacar el treball de la portuguesa Joana Vasconcelos, coneguda per les seves intervencions en espais públics i l’ús de materials domèstics en grans instal·lacions que exploren temes com la identitat, el gènere i les dinàmiques socials. La seva obra “A Noiva” (La núvia), feta amb tampons higiènics, qüestiona els prejudicis associats als rols de gènere i els tabús socials. Aquesta peça exemplifica com l’art pot incitar una reflexió col·lectiva a través de la provocació estètica i simbòlica.
Apostem per processos com el de Payasas & Xoxo Clown Show, que combinen art i investigació social per subvertir estructures de poder a través de l’humor i el joc. Aquesta metodologia trenca jerarquies i facilita la participació de tothom, independentment del seu bagatge.

4. Transformació social com a objectiu de l’art

L’art no és un fi en si mateix, sinó un mitjà per provocar canvis significatius a la societat. La pràctica artística ha d’anar més enllà de l’objecte estètic i centrar-se en els processos, les relacions i els impactes generats.
Exemple: El treball de Colectivo Pantera Rosa sobre les contradiccions de la investigació activista mostra com els processos d’investigació poden generar espais d’autocrítica i aprenentatge col·lectiu, convertint la incertesa en una força creativa.
Promovem una investigació-acció orientada a identificar problemàtiques socials i a generar dinàmiques de canvi efectives. Per exemple, el Manifiesto Errorista planteja el “fracàs” com una estratègia subversiva i com un camí per desmantellar estructures de poder normatives.

5. Ètica i política en la pràctica artística

Ens comprometem a actuar amb integritat i coherència, adoptant un posicionament ètic i polític davant dels desafiaments del nostre temps.
Exemple: L’entrevista a Martha Rosler (Son[i]a #253) reflecteix com una artista pot articular un discurs ètic potent al llarg de tota la seva carrera. Rosler denuncia les dinàmiques d’explotació i especulació en el sistema de l’art, reivindicant la funció social i política de l’artista.
Defensem una pràctica artística inclusiva i respectuosa amb les diversitats culturals, socials i individuals.

6. Compromís col·lectiu

Aquest manifest no és només una declaració d’intencions, sinó una guia per a l’acció. Ens comprometem a:

• Crear espais d’intercanvi i reflexió on les comunitats puguin participar activament.
• Promoure projectes artístics que generin impacte social sostenible.
• Revisar constantment les nostres pràctiques per assegurar que estan alineades amb els valors que defensem.

Conclusió

Entenem l’art com una força viva que transcendeix l’individu i connecta amb el col·lectiu. En un món marcat per crisis globals i desigualtats creixents, l’artista-investigador/a ha de ser un agent actiu de transformació, compromès amb la construcció d’una societat més justa, inclusiva i solidària.

English Version

Collective Manifesto: Art, Research, and Citizenship

1. Introduction

We are artists, researchers, and citizens committed to the transformative power of art. We view artistic research as a tool to observe, question, and intervene in reality, always from an ethical and political stance. This manifesto reflects our commitment to an artistic practice that prioritizes the common good, co-creation, and positive social impact.

2. Freedom and Responsibility in Artistic Research

We advocate for freedom as a fundamental principle of artistic research. However, we acknowledge that this freedom is conditioned by power structures, funding mechanisms, and institutional interests.
Example: The Basurama collective, with its project Acció Barna sobre ruedas, demonstrates how self-financing and the use of recycled materials can serve as tools of independence for developing critical artistic actions. This initiative, focused on sustainable mobility and creative reuse, highlights the tensions between consumerism and sustainability.
We call for ethical funding models that uphold the values of artistic practice while fostering experimentation and critical reflection.

3. Co-creation and the Democratization of the Artistic Process

Artistic research is not merely an individual endeavor but an opportunity to create horizontal collaborative spaces with citizens. Co-creation involves acknowledging diverse voices and breaking down barriers between creators and audiences.
Example: Within the SUBTRAMAS platform, collaborative audiovisual production is promoted as a tool to generate narratives that reflect community realities and struggles. This approach advocates for the democratization of cultural production and mutual learning.
We also highlight the work of Portuguese artist Joana Vasconcelos, renowned for her public space interventions and the use of domestic materials in large-scale installations. Her piece “A Noiva” (The Bride), created from tampons, challenges gender roles and social taboos. This work exemplifies how art can inspire collective reflection through aesthetic and symbolic provocation.
We support processes like Payasas & Xoxo Clown Show, which combine art and social research to subvert power structures through humor and play. This methodology dismantles hierarchies and encourages participation regardless of background.

4. Social Transformation as Art’s Objective

Art is not an end in itself but a means to provoke meaningful societal change. Artistic practice must go beyond the aesthetic object, focusing on processes, relationships, and the impacts generated.
Example: The Colectivo Pantera Rosa’s work on the contradictions of activist research illustrates how research processes can create spaces for self-criticism and collective learning, turning uncertainty into a creative force.
We advocate for action-research aimed at identifying social issues and generating effective dynamics of change. For instance, the Manifiesto Errorista proposes “failure” as a subversive strategy and a way to dismantle normative power structures.

5. Ethics and Politics in Artistic Practice

We commit to acting with integrity and coherence, adopting an ethical and political stance toward the challenges of our time.
Example: The interview with Martha Rosler (Son[i]a #253) demonstrates how an artist can articulate a powerful ethical discourse throughout their career. Rosler critiques exploitation and speculation dynamics within the art system, advocating for the social and political role of the artist.
We stand for an artistic practice that is inclusive and respectful of cultural, social, and individual diversity.

6. Collective Commitment

This manifesto is not just a declaration of intentions but a guide for action. We commit to:

• Creating spaces for exchange and reflection where communities can actively participate.
• Promoting artistic projects that generate sustainable social impact.
• Constantly reviewing our practices to ensure they align with the values we uphold.

Conclusion

We view art as a living force that transcends the individual and connects with the collective. In a world marked by global crises and growing inequalities, the artist-researcher must be an active agent of transformation, committed to building a fairer, more inclusive, and more supportive society.