Les activitats pràctiques i les lectures proposades al llarg del semestre m’han permès conèixer les diferents perspectives i formes d’investigar en relació amb la pràctica artística, i com pot influir en la societat, alhora que m’han proporcionat una sòlida base teòrica sobre la qual construir les meves pròpies reflexions. Una de les activitats més interessants en aquest curs ha estat la creació del manifest en grup. Aquesta activitat ens ha permès experimentar amb els conceptes de co-creació i col·laboració en la pràctica artística.

A través d’aquest manifest hem evidenciat tot el recorregut realitzat al llarg de l’assignatura. D’una banda, a través d’ell proclamem la llibertat com a principi central de la nostra proposta d’investigació artística, mentre prenem consciència que les estructures de poder, el finançament i els interessos institucionals sempre juguen un paper important en el món de l’art i la investigació. També hem donat importància a la necessitat de l’equilibri entre la llibertat artística i la responsabilitat social.

D’altra banda, m’agradaria esmentar que hem basat el nostre manifest en altres aspectes. Un d’ells és la font de la intuïció i l’experiència personal, dos principis basats en el text de Goethe, qui planteja la recerca de coneixement mitjançant la contemplació. Altres aspectes importants són la intencionalitat de combinar el rigor acadèmic i la llibertat creativa, que adoptem per les lectures d’autors com Ingold i la interdisciplinarietat com a mètode per trencar les fronteres de les disciplines i crear comunitats de coneixement.

A més a més, les lectures m’han ajudat a reflexionar sobre el potencial transformador de l’art a través de l’activisme i la investigació extradisciplinària com a eines essencials per construir una societat més justa i sempre amb la premissa d’equilibrar el rigor acadèmic amb la llibertat creativa, la interdisciplinarietat i la reflexió crítica i la responsabilitat social en el meva pràctica artística. Per tant, podríem dir que aquest curs m’ha donat les eines i el coneixement per millorar i seguir expandint-me com a artista i investigador, per fer una contribució més conscient i crítica a l’art i la societat.

Bona tarda

Adjunto el manifest definitiu del nostre grup.

Membres del grup:
Ana Da Silva
Cristina Bernal
Laia Fímia
Manuel Castro
Mònica Muñoz

Bona tarda

Comparteixo el text a partir del qual està treballant el nostre grup. L’hem fet a partir de les lectures proposades i serà la base del nostre manifest final. Quan tinguem el definitiu el compartirem també aquí.

La intersecció de la investigació extradisciplinària, l’activisme i les pràctiques artístiques col·laboratives

Avui dia, la investigació extradisciplinària, l’activisme i les pràctiques artístiques col·laboratives s’entrellacen per formar noves formes de coneixement i acció social. En aquest text, discutim com es manifesten aquests termes en diversos projectes i manifestos, subratllant la importància i la influència dels mateixos en la societat contemporània.

Investigació extradisciplinària en arts visuals

Els projectes d’investigació extradisciplinària en arts visuals, tal com planteja Virginia Villaplana, posen de manifest el desig de trencar les fronteres entre les diferents disciplines i de fomentar les pràctiques i els aprenentatges col·laboratius. D’aquest manera, les arts visuals poden beneficiar-se de les metodologies i teories de les ciències socials, la comunicació i l’educació, i crear un espai per a la col·lectivitat a través de noves formes de coneixement i creació. Des d’aquesta perspectiva, les pràctiques col·laboratives són essencials. Els artistes visuals poden col·laborar amb sociòlegs, educadors, comunicadors de mitjans i altres per establir nous projectes d’investigació que siguin innovadors tant en termes estètics com discursius i que provoquin una reacció social. Al seu torn, això implica que els participants de diferents camps aprenguin uns dels altres i desenvolupin noves habilitats i enfocaments que després poden reutilitzar tant en la seva carrera com a nivell social. Per exemple, un projecte que combini les tendències actuals de la sociologia i l’art pot abordar problemes com l’exclusió social o la identitat cultural d’una manera accessible que arribi al públic.

El Manifiesto Errorista i la investigació activista

El Manifiesto Errorista així com el text del Col·lectivo Pantera Rosa sobre la investigació activista estan clarament enfocats en les tensions i contradiccions inherents a aquest tipus de processos. L’errorisme, com a forma de pensament, planteja la idea d’error com a part fonamental del procés creatiu i de vida, fomentant els valors de la lluita contra l’idealisme i el concepte de perfecció mancat de defectes. Aquestes són, sens dubte, les dimensions essencials de la investigació activista, que se situa a la confluència de la producció de coneixement i la lluita social. Els dilemes ètics i les contradiccions entre la imparcialitat i la participació són reptes i tendències contínues que es manifesten davant els investigadors. És implícit en aquest tipus d’investigació activista que introdueix la mateixa dimensió de la vida directament afectada per l’observació i les accions dels investigadors. Això implica diverses contradiccions i dilemes ètics sobre com pot l’investigador assolir l’objectivitat si ja està compromès amb una causa, i com equilibrar les necessitats del moviment amb les de la investigació. El text del Col·lectivo Pantera Rosa Movilizarse con la incertidumbre aborda aquests assumptes de manera directa. En parlar d’incertesa, dubtes i contradiccions que acompanyaven la investigació activista, aquest col·lectiu admet aquests processos com a part important i integrada del seu treball. Això també implica una reflexió constant sobre les pròpies accions i interessos i una disposició a canviar i adaptar-se a les necessitats del moviment i la investigació.

Pràctiques artístiques col·laboratives

La plataforma SUBTRAMAS i Acció Barna sobre ruedas de BASURAMA són bons exemples de com les pràctiques artístiques col·laboratives poden conduir a la creació de nous imaginaris crítics i contribuir a una acció cultural emancipadora. SUBTRAMAS se centra en la producció audiovisual col·laborativa i crea espais de co-aprenentatge en els quals incideix en les relacions entre coneixement i poder. BASURAMA treballa amb materials reciclables per realitzar intervencions artístiques que aboguen per la sostenibilitat i la participació comunitària. En ambdós casos, les pràctiques no només desafien les estructures socials existents, sinó que també ofereixen i defensen formes alternatives de participació i apoderament comunitari. SUBTRAMAS es basa tant en tres subtrames o eixos d’anàlisi: l’imaginari crític, el co-aprenentatge i la disseminació, per exemple, basant noves narratives que reclamin formes de vida i d’acció col·lectives diferents a les imposades per societats disciplinàries. Això es duu a terme a través de processos educatius que combinen la pedagogia radical i la visualitat i veuen l’educació com una arma de lliberació. De la mateixa manera, la disseminació del coneixement s’efectua mitjançant l’ús de codi obert: en aquest sentit, l’educació és utilitzada per promocionar la nova cultura de codi. En Acció Barna sobre ruedas BASURAMA utilitza materials reciclables per realitzar intervencions artístiques en l’espai públic. Al mateix temps que les intervencions són estèticament originals, també aboguen per la sostenibilitat i la participació comunitària. Per exemple, el grup pot instal·lar instal·lacions temporals utilitzant bicicletes o altres mitjans de transport sobre rodes i col·locar-les a Barcelona perquè els habitants de la ciutat participin activament i reflexionin sobre l’ús de l’espai públic i la mobilitat urbana.

Reflexió crítica i futures pràctiques col·laboratives

L’entrevista amb Martha Rosler a Son[i]a #253 promou una reflexió crítica sobre la pràctica artística i el seu potencial afany per abordar qüestions socials i polítiques al respecte. En la conversa, Martha subratlla la importància de no confiar en les imatges estàtiques i reaprofitar la narrativa visual com un mitjà per desafiar les estructures de poder. És un exercici fonamental per comprendre com la pràctica artística col·laborativa va continuar evolucionant i adaptant-se a les creixents necessitats de la societat. Rosler explora una varietat de mitjans que aborden les formes en què el sistema capitalista eludeix l’estratègia de dominació i control. Rosler és una artista crítica i feminista que es especialitza en vídeo, fotografia, assajos i instal·lacions per exposar el sistema com Capitalisme a la TV. Utilitza els seus fotomuntatges i vídeos des de la dècada de 1970 fins ara per evidenciar el clixé de la publicitat misògina i els mitjans de comunicació que cosifiquen i infantilitzen les noies.

Conclusió

La intersecció de la interdisciplinarietat de la investigació, l’activisme i les pràctiques artístiques col·laboratives involucra diferents disciplines per crear un espai ric per a la innovació i el canvi social. A través de la col·laboració interdisciplinària, l’acceptació de l’error com a part del procés creatiu i la reflexió crítica sobre les pràctiques artístiques, aquests projectes i manifestos ofereixen nous horitzons i eines per abordar els desafiaments contemporanis. En última instància, aquestes pràctiques no només enriqueixen el camp de les arts visuals, sinó que també contribueixen a la construcció d’una societat més justa i equitativa.

Salutacions

Cristina Bernal

Laia Fimia

Ana Da Silva

Monica Muñoz

Manuel Castro

Referents

• Col·lectiu BASURAMA (2009). Acció Barna sobre ruedas. Capítol 7. Sobre ruedas. Acción. Disponible a https://basurama.org/proyecto/todo-sobre-ruedas/
• Colectivo Pantera Rosa (2004). Moverse en la incertidumbre. Dudas y contradicciones de la investigación activista. A: Revista Derive Approdi, Precarias a la deriva, Revista Posse, Colectivo Situaciones, Grupo 116, Colectivo Sin Ticket, [et al]. Nociones comunes : experiencias y ensayos entre investigación y militancia. Madrid : Traficantes de sueños, p. 191-205. ISBN 8493355550
• Internacional Errorista (sd). Manifiesto Errorista. Disponible a: https://reexistencia.wordpress.com/todas-las-revistas/revista-julio-2011/manifiesto-errorista/
• Martha Rosler (2018). Son[i]a #253. Disponible a https://rwm.macba.cat/es/podcasts/sonia-253-martha-rosler-2/
• Plataforma de investigación y coaprendizaje sobre las prácticas de producción audiovisual col·laboratives
• Villaplana Ruiz, V. (2015). La investigación extradisciplinar en artes visuales: prácticas colaborativas y aprendizajes comunes. (Hacia una nueva relación en las ciencias sociales. La comunicación, el arte y la educación en cuestión). En II CONGRESO INTERNACIONAL DE INVESTIGACIÓN EN ARTE VISUALES. Editorial Universitat Politècnica